Tecnoautobiografia

Crec que la nostra generació ha sigut de les primeres en incorporar la tecnologia a la nostra vida quotidiana. Primer van ser les consoles, i l'evolució de les mateixes,
passant de jocs així

a alguns molt més sofisticats com aquest

I després els mòvils i els ordinadors.

Recordo el meu primer ordinador, al principi sense connexió a internet ( que feia llavors???), doncs suposo que jugar, perquè amb la tendra edat d'onze anyets, crec que la recerca d'informació no era molt necessària.
"recerca d'informació...": aquí és on apareix la paraula màgica... INTERNET... evidentment és una gran experiència positiva poder accedir a internet per cercar qualsevol cosa, però en la mateixa esperiència positiva, es troba també la negativa; la facilitat que ens aporta internet a l'hora de trobar fonts d'informació a l'hora d'elaborar treballs ( sigui a la universitat, a l'institut o a l'escola), fa que ens hagim oblidat de la quantitat de recursos que hi ha per aconseguir-la d'una altra manera, com ara enciclopèdies, biblioteques o persones físiques que ens la poden donar. Ja no ens hem de molestar, ni ens hem de moure, ni tan sols hem de filtrar la informació o llegir-nos el seu contingut (cortar, pegar i llest); aquí és perd part del procés d'elaboració i fa que la nostra pròpia valoració sobre la feina sigui inferior, perquè la nostra satisfacció depend del grau de temps i implicació que hagim fet.
Per això, el que espero d'aquesta assignatura i de l'aplicació de les noves tecnologies a l'educació en el futur, és aprendre a fer una bona utilització de les mateixes tractant d'introduir-les en el model educatiu però evitant que acaparin tota l'atenció; han de ser un recurs però no l'únic recurs perquè la monopolització de les eines de treball sempre és un error; s'ha de fer de tot amb la major armonia i concordança.

Introducció a la tecnologia...

Al igual que la Terra mai para de girar, la nostra societat no s'atura en la seva evolució, en el seu desenvolupament per tal de "millorar" les nostres condicions de vida; o, dit d'una altra manera, per envoltar-nos de comoditats (no sempre necessàries) que fan impensable la nostra existència sense estar rodejats d'endolls per poder carregar la nostra felicitat artificial que ens fa creure que una persona amb un ipod de 8gb és més feliç que la persona que només té un reproductor de CD.

La tecnologia és (o l'hem fet) necessària, SI; gràcies a ella podem accedir a tota la informació que volem saber, de qualsevol època, d'arreu del món, des de la ciutat o des de la muntanya, i només pitjant un parell de tecles, SI; ens apropa a la nostra gent que es troba a milers de kilòmetres, SI; ens ajuda a trobar apunts quan no anem a classe, SI.

Però mai hem d'oblidar que es tracta d'un medi, i no d'una finalitat.

La bona utilització de la mateixa, ens aportarà positivitat a la nostra vida, però obsesionar-nos amb ella, farà que la nostra dependència només generi més i més desig d'aconseguir prototips de coses que, probablement, no necessitem i que, possiblement, no ens faci feliços.